Són impactants les il·lustracions de Murat Miroğlu: blanc i negre amb un toc de roig que apareix al seu nas, fent-nos centrar la mirada en aquest punt de color. L'olfacte que anem perdent com a humans ens uneix a l'instint animal que encara tenim. L'home en solitud, amb una mirada interior, cap als somnis, cap als records dels seus ancestres. Interessant.
Quant ens agraden les il·lustracions senzilles, les que amb poc traços representen molt. Hem descobert un artista japonès que representa a la perfecció tot el que hem dit, Nami Nishikawa. Dos amic, un ós i un eriço, comparteixen les seues vides: cuinen, passegen, riuen, llegeixen, somien, van a la compra, plantes arbres, dormen. Són tota una oda a l'amistat.
Ja ha aplegat el dia! ja estan ací els tres Reis Mags. Pel cel, per la terra, pel mar... són tan màgics que estan per tot arreu. Els donem la Benvinguda a Ses Majestats i els demanem que no hi reste cap xiquet ni xiqueta sense una joguina, un llibre i un gran somriure.
Mentrestant nosaltres anem a gaudir de les il·lustracions que els artistes han fet sobre aquests reials personatges.
Què passa quan un personatge del conte no vol desaparèixer de la història?
I si fa vaga i no vol sortir?
Pot ser que l'autor/a tinga que traure amb un grapat al personatge?
...
Què penseu que pot passar en aquesta il·lustració?
(il·lustració d'Eliana Spinelli)
Com acabats de sortir de Contilàndia aquests personatges, quasi tots animals, van passejant pel món dels somnis infantils, somrient als xiquets i xiquetes, fent-los l'ullet, invitant-los a llepolies. Són animals de l'imaginari infantil que il·lustra Marie Bartolini.