Les persones formem part de l'espècie animal i som l'únic gènere que al llarg de tota la nostra existència sobre la Terra s'ha dedicat a autoeliminar-se. Increïble, però cert. La nostra evolució i la nostra història està plena de violència i guerres.
Malauradament hui en dia continua havent-hi molts conflictes bèl·lics, que pateixen sobretot les persones més innocents: xiquets, dones i avis. Cada vegada que veiem o llegim les notícies diàries un grapat de desastres, plenes de dolor i mortaldat, en invadeixen i són tantes que la notícia de hui solapa la d'ahir. Sembla que tant de bombardeig informatiu al voltant de la crueltat humana acaba deixant-nos immunitzats.
Però nosaltres volem la pau i viure en respecte i tolerància, volem veure somriures i no llàgrimes. Però tampoc volem amagar la realitat. Per això hui us volem aconsellar un llibre il·lustrat molt, molt interessant, ple de sensibilitat -que no sensibleria-: El cielo de Afganistán, d'Ana A. de Eulate -creadora de l'editorial Cuentos de Luz-, il·lustrat per Sonja Wimmer, publicat per Cuentos de Luz. Amb un text molt poètic i unes meravelloses il·lustracions trobem tot un himne a la pau, ple de xiquets amb somriure i xispetes als ulls. I és que la vida en Afganistan continua sent molt dura, amb una violència que va aflorant, però si tanquem els ulls, si somiem, som capaços d'imaginar un món diferent: mirar el cel i veure enlairar-se les milotxes, escoltar el cant dels ocells, poder volar amb unes ales màgiques i... viure un altra realitat. Això és que que li passa a la xiqueta afgana, protagonista d'esta sensacional història.
Un llibre molt recomanable per sembrar llavors de pau en tots els cors dels xiquets i xiquetes. A més, les dos autores han donat els seus drets a la Fundación Cometa, que es dedica a promoure projectes educatius en països en guerra i/o subdesenrotllats.
