dimarts, 30 de març de 2010

El dibuix i la bona tècnica de Jason Thielke / El dibujo y la buena técnica de Jason Thielke


Amb línies i corbes, regla i compàs, l'artista Jason Thielke aconsegueix crear uns magnífics retrats de dones; joves de mirada provocativa que semblen acabades de sorgir de la punta del llapis. Ens agraden aquestes il·lustracions on el dibuix és el més important, per damunt del color i l'entorn.







dilluns, 29 de març de 2010

diumenge, 28 de març de 2010

Lletres de l'alfabet il·lustrades/ Letras del alfabeto ilustradas/ Letters of the alphabet, illustration



Les lletres i la seua tipografia donen molt de joc il·lustratiu, a més de pedagògic. Us invitem a gaudir d'aquest alfabet il·lustrat de Paul Thurlby, magnífic, i que a més ens pot servir molt bé per a les classes d'anglès. Segur que als xiquets els agrada i partint d'aquest exemple poden fer el seu propi abecedari il·lustrat.

divendres, 26 de març de 2010

El surrealisme en la fotografia de Scabeater


El surrealisme també es dona en la fotografia. No es tracta tan sols de conèixer i utilitzar els programaris de retoc fotogràfic, cal a més tenir una vessant artística i una mirada personal en cadascuna de les imatges, com les de Scabeater, un fotógraf alemany que en impressona en cada una de les seues fotografies.

Què us sembla! Personalment... original i molt inquietant.






dijous, 25 de març de 2010

Philip Giordano guardonat amb el Premio Internacional de Ilustración Feria de Bolonia-Fundación SM


L'il·lustrador italià Philip Giordano- Pilipo- (Savona, 1980) ha estat guardonat amb la 1ra. edició del Premio Internacional de Ilustración Feria de Bolonia-Fundación SM, con una dotación de 30.000 dolars. Ens alegrem, perquè és un dels il·lustradors dels que seguim el seu treball i ens agrada molt. La senzillez de les línies i formes marquen un disseny atractiu i amb comunicació directe amb el lector.

El guardó se li ha entregat hui dins del marc de les diferents activitats que es realitzen al voltant de la Fira del Llibre de Bolònia. Ací podem llegir, d'entre els seus llibres, El pequeño monstruo negro-negro, un llibre de Davide Cali que ell ha il·lustrat -editat per Adriana Hidalgo, en la seua col·lecció Pípala-.

Han rebut Menció d'Honor la il·lustradora alemanya Sonja Danawski -amb un estil molt realista- i la il·lustradora coreana.

Us fiquem un tastet de les il·lustracions de Philip Giordano:









100 Coses que es poden fer amb el llibre / 100 Cosas que se pueden hacer con los libros


Fa ja un temps varem realitzar a la Biblioteca de Cocentaina una activitat que varem titolar Què fer amb el llibre? / ¿Qué hacer con el libro? Estava adreçada a xiquets i joves i es tractava d'imaginar-se i dibuixar què podiem fer amb un llibre, a més de llegir. Els resultat van ser sorprenents: llibre-cossiol, llibre-sol, llibre-escala, llibre-barret, llibre-paraigües, llibre-ventall, llibre-vestit, llibre-flor, llibre-ordinador, llibre-llit (la nostra imatge representativa al Facebook és un llibre-llit), llibre-vaixell i un llarg etcètera. La imaginació al poder!

Ara ens ha sorprès trobar esta mateixa iniciativa en la web, en una llibreria italiana, Centostorie. Ens proposa que imaginem 100 coses que es poden fer amb els llibres. Tanquem els ulls i imaginem... jo faria (ens agradaria que ens deixareu testimoni de tot allò que imagineu en l'apartat de comentaris).

100 Coses que es poden fer amb el llibre / 100 Cosas que se pueden hacer con los libros / 100 Cose che poi fare con libri / 100 Choses que vous pouvez faire avec les livres / 100 Things you can do with the books / 100 Coisas que você pode fazer com os livros 












dimecres, 24 de març de 2010

La Caputxeta Vermella: adaptació de Luís Pescetti (7)

Totes aquestes il·lustracions de Caputxetes Vermelles són de Stefano Arici

Ja sabeu que anem recopilant il·lustracions sobre la Caputxeta Roja /Caperucita Roja. Hui, a més us volem recomanar que llisgau aquesta versió del conte que ha escrit Luis Pescetti i que està publicat al seu llibre El pulpo está crudo (editat per Alfaguara). Ens ha encantat!

Cierto dí­a iba Caperucita por el bosque de… che ¿cómo se llamaba ese bosque?
-¿Cuál? El de… ¿el bosque de Sherwood?
-No, ése era el de Robin Hood.
-¿Robin Hood no era el compañero de Batman?
-No, el compañero de Batman era Mandrake.
-¡Si Mandrake era un mago!
-¿Y qué tiene? Además era el ayudante de Batman. 


-… ¿seguro?
-Claro, ¿para qué te contarí­a mentiras, eh? ¿Querés que siga?
-Y, sí­…
-El bosque quedaba en Transilvania…
-Che, no jodas. ¿Transilvania no era donde viví­a el Conde Drácula?
-Vos tenés todo mezclado. No prestás atención a lo que te cuento y se te mezcla todo. Transilvania queda en Estados Unidos… si me vas a cuestionar todo mejor me callo.
-Sí­, mejor.
-… ahora no me callo nada.
-Te callás porque no querés contarme el cuento, porque no lo sabés.
-Claro que lo sé; ahí­ te va, cierta noche, Caperucita estaba cerrando su famoso restaurante…
-¿¡Su famoso restaurante!?
-Sí­, cuando de repente recibió una llamada telefónica…
-… era uno que le avisaba que vos le estabas haciendo bolsa su cuento.
-No, era su mamá, que le pedí­a que pasara de la abuelita a dejarle algo de comer. Le dijo así­, “Blancanieves…”
-¿¡”Blancanieves” le dijo!?
-Sí­, “Caperucita” se llama el cuento, pero a ella le encantaba que le dijeran “Blancanieves”. Entonces el tí­o le dijo así­…
-Che, ¿no era la mamá la que estaba en el teléfono?
-¡Nunca dije que fuera la madre… por favor, prestá atención! Dejáme seguir, le dijo así­, “Blancanieves, cuando cierres tu famoso restaurante llevále algo a tu abuelita que recién me habló y dice que está con un hambre terrible”.
-¿Y por qué la abuelita no la llamó directamente al restaurante?
-Porque se le olvidaba el número.
-¿Y por qué no lo tení­a anotado en un papelito al lado del teléfono?
-Porque el lápiz se lo habí­a prestado a un humilde cazador.
-¿El que aparece al final del cuento?
-Exactamente, que fue el que atendió el teléfono.
-… che ¿No lo habí­a atendido la misma Caperucita?


-¿Quién? ¿Blancanieves?
-Sí­.
-No creo, ella no tení­a teléfono.
-¿¡Y dónde recibió la llamada si no tení­a teléfono!?
-Ahí­ está la gracia, escuchá, entonces el humilde cazador le dijo a la mamá…
-¿Por qué era “humilde cazador”?
-Porque si hubiera sido rico tendrí­a empresas pero no serí­a cazador. Ahora calláte y dejáme contarte el cuento.
-… ¿no tenés otro? No entiendo nada.
-Porque no prestás atención. Entonces el humilde cazador le dijo, “Mire, señora, su hija se fue a un baile a que le probaran un zapatito”.
-¿Ese no es el de Cenicienta?
-No, en el que hay un baile es el de Pinocho.
-En el de Pinocho nunca hubo un baile, porque él no era como los demás niños.
-El que no era como los demás niños era Frankestein.
-¡Pero si él era un monstruo!
-Por eso no era como los demás niños, ¿querés que siga o cambio?
-… y no, seguí­…
-Entonces la abuelita le dijo…


-¿Qué abuelita? ¿No estaba hablando con la mamá?
-¿Ves? No atendés. ¿No te dije que la mamá era sorda?
-¿Sorda?
-Y claro, le habí­an hecho una operación, pero no quedó bien.
-¿En el cuento dice eso?
-Por supuesto, yo nunca te mentirí­a. Sigo. Entonces le dijo, “No importa yo igual la llamo después, no se olvide de darle mi mensaje”. Pero ni bien colgó el cazador ya se habí­a olvidado y ese mismo dí­a la abuelita hubiera muerto de hambre… si no fuera porque pasó un lobo y se la comió. Y colorí­n colorado, este cuento se ha acabado. ¿Te gustó?
-… al medio no lo entendí­, pero estuvo bueno.
-¿Qué parte?
-La de los ladrones que entran a la pizzerí­a.
-Porque no prestás atención. Mañana te cuento otro.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...