Els retrats de Guim Tió
són molt peculiars. Els colors invadixen el rostre, seccionant-lo, com
en un trencaclosques carnal. Cares grotesques, simpàtiques, desafiants;
ulls que s'acluquen o estan buits, que miren però sense veure i que es
realcen més encara al no tenir celles; nassos de color i llavis que
semblen retallats d'una fotografia. Retrats de pla mig, sense fons
decorat: la persona centre de la seua creativitat.
Ens agrada molt aquest artista català amb la seua personal estètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada