Comencem el col·legi, comencem un nou curs escolars. El primer dia és especial. Uns entren plens d'il·lusió, amb ganes de retrobar-se amb els companys, d'aprendre coses noves; altres, plorant, sense ganes de soltar-se de les faldilles de la mare. Uns i altres omplin les aules i al cap d'uns minuts l'aula es transforma en un espai d'aprenentatge i convivència màgic.
Però sempre està l'alumne que és nou, que per primera vegada entra, que no coneix a ningú. Tímidament obri la porta, passa, s'asseia, no xerra amb la resta de companys, al pati no sap amb qui jugar. Ser el/la nou és un autèntic tràngol, malgrat que la resta de xiquets i xiquetes no se n'adonen. Anem, doncs, a dedicar-li moltes rialles, conversa, integració en els jocs, guinys de complicitat... demà segur que ja es troba com peix a l'aigua, s'ha trencat el gel i la incomunicació, és un més per navegar dins del vaixell educatiu en que ha embarcat tota la classe, amb el mestra o mestra de capitana.
Les belles il·lustracions de Marina Marcolin ens endinsen dins d'aquest moment tan sensible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada