dissabte, 26 d’octubre del 2019
El zodíac il·lustrat per Alexander Daniloff / El zodíaco ilustrado por Alexander Daniloff / The zodiac illustrated by Alexander Daniloff
Aquari
El mapa estel·lar sempre ha tingut una gran influència sobre les persones i la seua cultura al llarg de la història. Des de l'1 de gener al 31 de desembre, segons l'astrologia, l'any es divideix en 12 parts estel·lars.
A l’hora de catalogar els estels, els
sumeris dividiren el cel en regions. La regió per on aparentment
transiten el Sol i els planetes fou dividida en dotze parts iguals (una
per a cada mes de l’any) i a cadascuna d’elles se li assignà una figura
determinada. Més endavant, els grecs anomenaren aquesta regió com la del
Zodíac, paraula composta per τό ζῶον, ου (“figura”, “animal”) i per ἡ ὁδός, οῦ (“camí”).
Els noms del Zodíac ens han arribat de la següent manera
a través del sedàs de Roma: Àries, Taure, Bessons, Càncer, Lleó, Verge,
Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos -els xinesos,
els egipcis o els maies també tingueren els seu propi Zodíac encara que
amb figures diferents.
Alexander Daniloff il·lustra cadascun d'aquests signes de l'horòscop d'una manera bellíssima. Mitologia, astrologia i art juntes.
Alexander Daniloff il·lustra cadascun d'aquests signes de l'horòscop d'una manera bellíssima. Mitologia, astrologia i art juntes.
Peixos
Àries
Taure
Bessons -Gemini-
Càncer - Cranc -
Lleó
Verge
Balança
Escorpió
Sagitari
Capricorn
divendres, 25 d’octubre del 2019
dijous, 24 d’octubre del 2019
"Bibliomanías. Taras, neuras y tics de quienes leen con locura": un còmic amb molt d'humor
Aquesta nit, aprofitant que hui és el Dia de la Biblioteca, anem a recomanar-vos un llibre que us encantarà: Bibliomanías. Taras, neuras y tics de quienes leen con locura, de Laura Pacheco i The Wild Detectives i editat per Pepitas de Calabaza.
El llibre sorgeix com a iniciativa d'una llibreria-bar de Dallas, The Wild Detectius, regentada per Javier García del Moral, Paco Vique i Andrés de la Casa-Huertas, i de la seva col·laboració amb Laura Pacheco. En les pàgines finals ens expliquen com va néixer aquesta interessant i divertida idea. A través de dues entrevistes entre The Wild Detectius i Laura Pacheco, ens van desvetllant com van idear tot, guions i vinyetes, comunicant-se únicament per email i què volien transmetre.
Un llibre molt recomanable per a lectors i lectores!
Dia de la Biblioteca, 2019 / Library Day, 2019
Il·lustració de Jimmy Liao
Un any més anem a celebrar llegint junts el Dia de la Biblioteca. Un dia del que tots els lectors i lectores són partícipes. Un dia que cal reconèixer la gran tasca que dia a dia realitzen els bibliotecaris i les bibliotecàries: orientant-nos, guiant-nos, donant-nos sempre la mà pels grans camins dels llibres i la lectura. Una festa també per a reivindicar més biblioteques, més inversions, més visibilitat.
Pasem, doncs a celebrar il·lustrativamente aquesta festa. Us espere a la Biblioteca de Cocentaina, la gran casa dels llibres i dels lectors. Veniu!
Il·lustració de Joost Swarte
Il·lustració de Lee, Yoon-Jae
Il·lustració de Lisa Adams
Il·lustració de Lídia Steiner
Il·lustració de Francesco Ciccolella
Il·lustració d'Eva Vázquez
Il·lustració de Chiara Baglioni
Il·lustració de Mackay
Il·lustració de Boyoun Kim
Il·lustració de Bek Shakirov
Il·lustració de Patricia Metola
Il·lustració de Phil Wrigglesworth
Il·lustració de Simona Ceccarelli
Il·lustració de Miguel Cerro
Il·lustració d'Antonio Sánchez
Dia de la Biblioteca, la casa dels llibres / Día de la Biblioteca, la casa de los libros / Library Day, the house of books
Hui celebrem el Dia de la Biblioteca hi ho fem amb el preciós cartell de Miguel Calatayud i el pregó de Gemma Pasqual, escriptora valenciana.
La Sin Cuento
No quería ser princesa, no quería ser liberada por el príncipe azul. Tampoco que el beso de un Príncipe la devolviera a la vida; ni que la salvara de la explotación infantil, no quería esconderse en la casa de los siete enanitos y ser su criada hasta que un príncipe la viniese a rescatar. No era capaz de renunciar a su voz por el amor de un muchacho; ni esperaba que San Jorge la salvara del dragón. Nobles princesas condenadas a dormir o al silencio, por orden de una madrastra, de un padre o de un hada buena.
Y se calzó sus zapatos rojos y huyó de su cuento, corrió y corrió buscando refugio, convirtiéndose en una sin cuento. Era una sin libro, una sin papeles, no la querían en ninguna parte.
En una cáscara de nuez navegó por el Mar de las Letras, y naufragó. Nadaba contracorriente, fuertes olas de frases la ahogaban, y cuando se dio por vencida y se abandonó a su suerte, de repente, la salvó la capitana Pippi Långstrump, una niña libre, generosa, que nunca se aburría, que se atrevía a cuestionar el razonamiento de los adultos. Acompañada por Matilda navegaban por el mar de las letras para rescatar a todos aquellos personajes que se aventuraban a cruzar el mar buscando un cuento mejor. Heroínas con fuerte sentido de la justicia y del deber de proteger a los más débiles.
Finalmente, después de muchas tribulaciones llegaron a puerto seguro, el Puerto de la Biblioteca, el Paraíso del que le había hablado Borges. Un lugar lleno de tesoros hundidos, como le había dicho Virginia Woolf; una nave espacial que la llevaría a los puntos más lejanos del universo; una máquina del tiempo que la transportaría al pasado lejano y al lejano futuro; una salida a una vida mejor, más feliz y más útil, como le explicó Isaac Asimov. Un lugar donde no necesitaba ser princesa para ser la protagonista de todos los cuentos.
Larga vida a las bibliotecas, refugio de todos, también de los sin cuento, de los sin libro, de los sin papeles, de las niñas que no quieren ser princesas y de los niños que no quieren ser héroes. Larga vida a los bibliotecarios y bibliotecarias, guardianes del Paraíso, de máquinas del tiempo y de grandes tesoros como son los libros.
---------------------------------------------------
La Senseconte
No volia ser princesa, no volia ser alliberada pel príncep blau. Tampoc que el bes d’un príncep la tornara a la vida; ni que la salvara de l’explotació infantil. No volia amagar-se a la casa dels set nans i ser la seua criada fins que un príncep la vinguera a rescatar. No era capaç de renunciar a la seua veu per l’amor d’un xicot; ni esperava que Sant Jordi la salvara del drac. Nobles princeses condemnades a dormir o al silenci, per ordre d’una madrastra, d’un pare o d’una fada bona.
I es va calçar les sabates roges i va fugir del seu conte. Va córrer i córrer buscant refugi, i es va convertir en una senseconte. Era una sensellibre, una sensepapers, no la volien enlloc.
Amb una closca de nou va navegar per la Mar de les Lletres, i va naufragar. Nadava contra corrent, fortes onades de frases l’ofegaven, i quan es va donar per vençuda i es va abandonar a la seua sort, de sobte la va salvar la capitana Pippi Långstrump, una xiqueta lliure, generosa, que mai no s’avorria, que s’atrevia a qüestionar el raonament dels adults. Acompanyada de Matilda navegaven per la Mar de les Lletres per rescatar tots aquells personatges que s’aventuraven a creuar la mar buscant un conte millor. Heroïnes amb un fort sentit de la justícia i del deure de protegir els més dèbils.
Finalment, després de moltes tribulacions van arribar a port segur, el Port de la Biblioteca, el Paradís del qual li havia parlat Borges. Un lloc ple de tresors enfonsats, com li havia dit Virginia Woolf; una nau espacial que la portaria als punts més llunyans de l’univers; una màquina del temps que la transportaria al passat llunyà i al llunyà futur; una eixida a una vida millor, més feliç i més útil, com li va explicar Isaac Asimov. Un lloc en el qual no necessitava ser princesa per ser la protagonista de tots els contes.
Llarga vida a les biblioteques, refugi de tots, també dels senseconte, dels sensellibre, dels sensepapers, de les xiquetes que no volen ser princeses i dels xiquets que no volen ser herois. Llarga vida als bibliotecaris i bibliotecàries, guardians del Paradís, de màquines del temps i de grans tresors com ara els llibres.