Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miguel Calatayud. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miguel Calatayud. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 d’octubre de 2019

Dia de la Biblioteca, la casa dels llibres / Día de la Biblioteca, la casa de los libros / Library Day, the house of books


Hui celebrem el Dia de la Biblioteca hi ho fem amb el preciós cartell de Miguel Calatayud i el pregó de Gemma Pasqual, escriptora valenciana.

Pregón
La Sin Cuento

No quería ser princesa, no quería ser liberada por el príncipe azul. Tampoco que el beso de un Príncipe la devolviera a la vida; ni que la salvara de la explotación infantil, no quería esconderse en la casa de los siete enanitos y ser su criada hasta que un príncipe la viniese a rescatar. No era capaz de renunciar a su voz por el amor de un muchacho; ni esperaba que San Jorge la salvara del dragón. Nobles princesas condenadas a dormir o al silencio, por orden de una madrastra, de un padre o de un hada buena.

Y se calzó sus zapatos rojos y huyó de su cuento, corrió y corrió buscando refugio, convirtiéndose en una sin cuento. Era una sin libro, una sin papeles, no la querían en ninguna parte.

En una cáscara de nuez navegó por el Mar de las Letras, y naufragó. Nadaba contracorriente, fuertes olas de frases la ahogaban, y cuando se dio por vencida y se abandonó a su suerte, de repente, la salvó la capitana Pippi Långstrump, una niña libre, generosa, que nunca se aburría, que se atrevía a cuestionar el razonamiento de los adultos. Acompañada por Matilda navegaban por el mar de las letras para rescatar a todos aquellos personajes que se aventuraban a cruzar el mar buscando un cuento mejor. Heroínas con fuerte sentido de la justicia y del deber de proteger a los más débiles.
Finalmente, después de muchas tribulaciones llegaron a puerto seguro, el Puerto de la Biblioteca, el Paraíso del que le había hablado Borges. Un lugar lleno de tesoros hundidos, como le había dicho Virginia Woolf; una nave espacial que la llevaría a los puntos más lejanos del universo; una máquina del tiempo que la transportaría al pasado lejano y al lejano futuro; una salida a una vida mejor, más feliz y más útil, como le explicó Isaac Asimov. Un lugar donde no necesitaba ser princesa para ser la protagonista de todos los cuentos.

Larga vida a las bibliotecas, refugio de todos, también de los sin cuento, de los sin libro, de los sin papeles, de las niñas que no quieren ser princesas y de los niños que no quieren ser héroes. Larga vida a los bibliotecarios y bibliotecarias, guardianes del Paraíso, de máquinas del tiempo y de grandes tesoros como son los libros.

---------------------------------------------------

La Senseconte

No volia ser princesa, no volia ser alliberada pel príncep blau. Tampoc que el bes d’un príncep la tornara a la vida; ni que la salvara de l’explotació infantil. No volia amagar-se a la casa dels set nans i ser la seua criada fins que un príncep la vinguera a rescatar. No era capaç de renunciar a la seua veu per l’amor d’un xicot; ni esperava que Sant Jordi la salvara del drac. Nobles princeses condemnades a dormir o al silenci, per ordre d’una madrastra, d’un pare o d’una fada bona.

I es va calçar les sabates roges i va fugir del seu conte. Va córrer i córrer buscant refugi, i es va convertir en una senseconte. Era una sensellibre, una sensepapers, no la volien enlloc.

Amb una closca de nou va navegar per la Mar de les Lletres, i va naufragar. Nadava contra corrent, fortes onades de frases l’ofegaven, i quan es va donar per vençuda i es va abandonar a la seua sort, de sobte la va salvar la capitana Pippi Långstrump, una xiqueta lliure, generosa, que mai no s’avorria, que s’atrevia a qüestionar el raonament dels adults. Acompanyada de Matilda navegaven per la Mar de les Lletres per rescatar tots aquells personatges que s’aventuraven a creuar la mar buscant un conte millor. Heroïnes amb un fort sentit de la justícia i del deure de protegir els més dèbils.

Finalment, després de moltes tribulacions van arribar a port segur, el Port de la Biblioteca, el Paradís del qual li havia parlat Borges. Un lloc ple de tresors enfonsats, com li havia dit Virginia Woolf; una nau espacial que la portaria als punts més llunyans de l’univers; una màquina del temps que la transportaria al passat llunyà i al llunyà futur; una eixida a una vida millor, més feliç i més útil, com li va explicar Isaac Asimov. Un lloc en el qual no necessitava ser princesa per ser la protagonista de tots els contes.

Llarga vida a les biblioteques, refugi de tots, també dels senseconte, dels sensellibre, dels sensepapers, de les xiquetes que no volen ser princeses i dels xiquets que no volen ser herois. Llarga vida als bibliotecaris i bibliotecàries, guardians del Paradís, de màquines del temps i de grans tresors com ara els llibres.

diumenge, 20 de febrer de 2011

Miguel Calatayud, ilustraciones: 1970-2010. Exposició al MUVIM, València


Miguel Calatayud és un dels il·lustradors més importants de hui en dia, no sols al nostre territori, també a nivell mundial. Les seues il·lustracions tenen un component molt personal, original, que han marcat escola. Ara tenim l'oportunitat, i cal no perdre-se-la, de poder veure una exposició antològica d'aquest artista alacantí -és nascut a Asp, 1942-, 40 anys i molt d'art. Podem llegir una interessant i completa informació sobre la seua biografia i obra en la web de Sol-e.

L'exposició s'acaba d'inaugurar al MUVIM (Museo Valenciano de la Ilustración y la Modernidad) de València i podem visitar-la fins 25 d'abril de 2011.

L'exposició es vertebra en quatre blocs temàtics: còmic, cartells, llibres infantils i col·laboracions en mitjans impresos nacionals i estrangers. Quasi 400 obres, la major exposició del conjunt de la seua obra gràfica. El contingut de l'exposició s'ha traslladat a un catàleg molt complet, editat per Kalandraka.

Ja sabeu que Miguel Calatayud té publicats molts llibres infantils i juvenils en diferents editorials. Ací us fiquem la seua bibliografia:

Peter Petrake. Madrid: Doncel, 1971.

Cuentos del año 2100. Madrid: Doncel, 1973.

Los doce trabajos de Hércules. Madrid: Doncel, 1973.

Soy el aire. Madrid: Altea, 1974.

La máquina escarbadora. Madrid: Altea, 1976.

Peter Pan. Madrid: Doncel, 1976.

Soy un cine. Madrid: Altea, 1977.

Escenarios fantásticos (1979). Barcelona: Círculo de Lectores, 2001.

Datrebil, 7 cuentos y un espejo (1982). Madrid: Espasa Calpe, 1989.

A la busca de Marte el guerrero. Barcelona: Noguer, 1984.

El cavallet de cartó. Valencia: Diputació de Valencia, 1984. Edición en catalán.

Una de indios y otras historias (1988). Madrid: SM, 1994.

Els Lusíades. Barcelona: Proa, 1989. Edición en catalán.

El món inventat. Barcelona: P.A.M, 1990. Edición en catalán.

El último de los dragones. Madrid: Anaya, 1990.

Libro de las M´Alicias. Madrid: SM, 1990. Existe edición en catalán –Llibre de les M’Alícies- en Cruïlla.

Lobo hombre. Madrid: SM, 1991.

El gegant Panxut. Barcelona: PAM, 1992. Edición en catalán. Existe edición en gallego –O xigante barrigudo- en Sotelo Blanco.

El árbol inquieto. Madrid: SM, 1994.

La ballena en la bañera (1994). Madrid: SM, 1998. Existe edición en catalán –Una balena a la banyera- en Cruïlla.

La perla del dragón. Barcelona: La Galera, 1994. Existe edición en catalán –Mi Long, el drac de la perla-.

Luna de miel en el palacio de cristal (1994). Barcelona: La Galera, 1995. Existe edición en catalán –Lluna de mel al palau de vidre-.

¡Una de piratas! Madrid: SM, 1994.

. El enigma N.I.D.O. Barcelona: Edebé, 1995.

Polifemo, el cíclope. Barcelona: La Galera, 1996.

Un genio en la tele. Madrid: Anaya, 1996.

El meu llibre de poesia. Madrid: Anaya, 1997. Edición en catalán.

El pie frito: una historia de la frontera (1997). Valencia: Edicions de Ponent, 2004. Existe edición en catalán –El peu fregit.

El llibre de la selva. Alzira (Valencia): Bromera, 1998. Edición en catalán.

Columbeta, la isla libro. Madrid: Anaya, 1999. Existe edición en catalán –Capgirel, l’illa llibre-.

El cuaderno de Luismi. Madrid: Anaya, 1999.

Fred el pez. Madrid: SM, 1999.

La casa de cristal del señor Clin. Madrid: SM, 2000. Existe edición en gallego –A casa de vidrio do señor Clin-.

• O home do impermeable amarelo. Madrid: SM, 2000. Edición en gallego.

El mundo al revés. Valencia: Media Vaca, 2001.

Regalos para el rey del bosque. Madrid: SM, 2001.

El bosque de mi abecedario. Valencia: Diálogo, 2002. Existe edición en catalán –El bosc del meu abecedari-.

Exit. Alcoy: Marfil, 2003.

Así es la vida. Valencia: Diálogo, 2005. Existe edición en catalán –Així és la vida-.

Al pie de la letra. Pontevedra: Kalandraca, 2007











dijous, 31 de gener de 2008

Al pie de la letra, de Miguel Calatayud


Recent editat està aquest magnífic i original abecedari il·lustrat que ha publicat Kalandraka. És un llibre de Miguel Calatayud, Al pie de la letra.

Un llibre que va adreçat a tot tipus de lectors, infantils i adults, doncs té moltes lectures. Però sobretot ens agradaria ressaltar la seua excel·lent estètica, molt personal de Miguel Calatayud. Són llibres com aquest els que més ajuden a formar lectors.

Els adults -mestres, pares, bibliotecaris...- devem de ficar a les mans dels xiquets i xiquetes llibres que, com el que hui us recomanem, els ajuda a recrear-se, a gaudir de les il·lustracions, a formar-se estèticament-sense adonar-se'n-, a imaginar mitjançant les il·lustracions. Són llibres de bagatge imprescindible en la formació lectora dels menuts.

Molt bo.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...