Mirant els quadres de Zhang Xiaogang ens sembla veure un tipo de retrat social com els de l'època de la Revolució Cultural. Ens crida l'atenció la versemblança d'aquests retrats amb les fotografies antigues, com si l'ara estigués atrapat en l'abans. L'individuu, la parella, la família... tots amb un posat seriós, hieràtic, no sabem si per les circumstàncies personals o socials. Moments captats com en un "clic" fotogràfic.
A vosaltres, què us suggereixen?
5 comentaris:
Ostres...aquestes il.lustracions ja les coneixia però m'ha sobtat trovar-les per aquí...fan una mica d'angunia eh? son de lo més misterioses.
una abraçada :)
http://elgatoazulprusia.blogspot.com/
Sou fascinada pela iconografia do período maoísta e Zahng capturou, de forma belíssima, aqueles olhares parados de...tristeza, de sonhos mortos...
Si, Marián, són unes il·lustracions que no deixen indiferent (que supose es l'objectiu de l'artista). Hi ha tot un retrat en les seues mirades buides, un retrat col·lectiu d'un moment determinat, fruit d'una dictadura repressora. El contrast amb les il·lustracions de monstres d'ahir és brutal, però tan unes com altres motiven una reacció en el lector i això penso que és fonamental en l'art.
Bon cap de setmana, guapetona.
Tristeza, mundo cinzento, a falta de ilusão, o desaparecimento de sonhos ... são difíceis de transmitir sentimentos Zhang i obtê-lo com essa cor fria e cinzenta que dá um assustador, com aquele olhar de contrastes em preto e branco perdido, mesmo em grupos familiares. Sem ordem, sem estabilidade, mas não há qualquer vestígio de alegria, calor e ambiente familiar. Surpreendente
Uma testemunha para uma cultura em um momento histórico.
Saudações e beijos, Angelina Maria
Great
Work
good
creations
Publica un comentari a l'entrada