Hi ha un grapat de llibres infantils xulos i interessants que giren al voltant de l'avi. D'entre tots hem triat el de
Catarina Sobral,
Mi abuelo, editat per
Limonero. L'hem seleccionat per un doble motiu: perquè ens permet veure la relació de les persones amb el pas del temps i per la seua qualitat il·lustrativa.
Adreçat als primers lectors, ens presenta a doble pàgina com els dos personatges principals, l'avi i el doctor Sebastián, viuen la seua vida. El net pot anar veient la diferència entre l'atrafegament del doctor Sebastián, la seua serietat i falsa importància -ratllant amb el ridícul algunes vegades- i el seu avi que passeja tranquil·lament pel parc, passa de les notícies diàries, escriu cartes d'amor, va a classe de pilates i té temps per a contar-li contes-. Un exprimeix el temps fins ofegar-lo i l'altre el disfruta assaborint-lo. Mentre un sembla que fa coses molt importants, se n'adonem que veritablement són les coses petites les que en enriqueixen i ens van gaudir de la vida, de la nostra i de la dels demés.
El temps com a protagonista, els pas generacional i l'experiència de la vida són temes de difícil comprensió per als xiquets i xiquetes i aquest llibre ens ajuda a tractar-lo des d'una mirada de nen. Ara que els adults reomplim en excés els temps dels xiquets/es, deixant-los molt poc per a que ells/es puguen gestionar-lo; ara que nosaltres donem l'example de que anem tan apurats pel temps que no en tenim ni per a jugar amb ells; ara que ens controlen a tota hora el temps... ara que ells/es estan creixent pense que és molt important tractar aquests temes i que junts puguem xerrar sobre quin estil de vida ens agrada més, en quin és el que millor compartim el nostre temps i com també és bó 'perdre el temps'.
Un llibre molt interessant, a la vegada que divertit. Una paràbola sobre el temps. Amb ulls de nen -com en les il·lustracions de Tonucci- recuperem el plaer de la contemplació de la bellesa i la vindicació de l'oci creatiu.