Cada vegada hi ha un major aïllament entre les persones quan estan juntes... físicament; ben al contrari succeeix digitalment. Estem a tota hora pendents del telèfon i de les xarxes socials, dels like i el número de seguidors, del que es comenta pel whatsapp, de la última notícia de twitter, de crear hashtags inversemblants, de fer fotos a tot i a tots i penjar-les per a compartir-les, dels selfies que ens fiquen en perill, pendent del correu electrònic en tot moment. Un autèntic abús de les xarxes socials i una dependència forta del telèfon. Per què? Allò digital no pot mai substituir a lo presencial, lo virtual a lo real. Internet ens apropa, però també ens allunya.
Jean Jullien fa, amb bon humor, un retrat del que estem vivint en aquest moment... enganxats al telèfon. Reflexione: no creeu que estem passant-se'n un poc? Reivindique els menjars familiars sense telèfon i les reunions d'amics, els concerts sense fotos, les conferències sense twits, les compres sense Periscope, els xafardejos en els grups de whatsapps, les converses en veu forta als transports públics o als restaurants,... Un poc de mesura i contacte humà no ens vindrà gens malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada