Espurnes als ulls. La mirada dels xiquets i xiquetes
en la cavalcada dels Reis Mags es màgica.
Pur encís i innocència.
(il·lustració d'Alessia Turchie)
Espurnes als ulls. La mirada dels xiquets i xiquetes
en la cavalcada dels Reis Mags es màgica.
Pur encís i innocència.
(il·lustració d'Alessia Turchie)
Hi ha ha mirades que no necessiten paraules per expressar-se,
com la d'aquest llop. Naturalesa
(il·lustració de Marina Dormidontova)
Mirades naturals, mirades salvatges, mirades que es creuen...
simbiosis de mirades humanes i animals.
(il·lustracions de Mayi Penaflorida)
Mans que juguen, que acaronen, que tempten, que ens uneixen... Mans que llueixen joies que ens miren o reflexen la nostra pròpia mirada. Mans... que il·lustra Fatima Ronquillo.
Puntada a puntada surten aquestes boniques i interessants mirades que broda Cécile Davidovici. Les mirades d'aquestes dones desafien als pinzells, entre tela i fils.
Hi ha mirades que sóm com papallones ples de color i vida.
Són els ulls de la infància.
(il·lustració de Raul Guerra)
Què mira aquesta familia de ratolins tan interessadament?
Quina curiositat!
(il·lustració d'Elena Zheleznyak)
Una llàgrima, solitària, surt de la ferida de l'ànima.
L'ull obri la porta del dolor.
(il·lustració d'Ana Regina García)