Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris editorial OQO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris editorial OQO. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 de febrer del 2020

Vent: 10 il·lustracions i 1 llibre / Viento: 10 ilustraciones y 1 libro / Wind: 10 illustrations and a book

Il·lustració d'Imke Sönnichsen

Hui, en 10 il·lustracions i 1 llibre, parlem del vent, el protagonista climàtic del nostre dia. Des de la suau brisa fins la ventolera més forta, el vent arrossega vida allà on va, incloent en l'art.

Vent: 10 il·lustracions i un llibre
Viento: 10 ilustraciones y un libro
Wind: 10 illustrations and a book


Il·lustració de Catherine Zarip

Il·lustració de Nellie Stretton

Il·lustració de Sonja Wimmer

Il·lustració d'Hector Borlasca

Il·lustració de Cécile Veilhan

Il·lustració de Jérémie Decalf

Il·lustració de Franziska Höllbacher

Il·lustració de Katya Reyda

Il·lustració de Junaida


¿Quién puede vencer al viento? és un conte tradicional que Charo Pita ha versionat, amb unes excel·lents il·lustracions de Marion Arbona i que fa un temps ha editat OQO. La narració es remunta a un temps en que persones i animals treballaven junts per llaurar i tenir curta de la terra. Però aplegà un any en que el vent s'emportà la pluja i les collites es perdien. Els animals decideixen anar a buscar el vent per a que tot tornara a la normalitat. Quin animal de tots anirà? Doncs el lleó, que és molt ràpid! Però no ho aconsegueix. El mateix els ocorre a altres animals, fins que la tortuga... 

Un conte que dona importància a la humilitat, la voluntat i la constància, per damunt de l'orgull, la força i la velocitat. Tot això amb el rerefons del vent com a protagonista. Les il·lustracions de Marion Arbona realitzades amb gouache, llapis i tinta xina creen una atmosfera especialment bonica i interessant. Una meravella artística que ens atrapa. Molt recomanable.




dijous, 17 de maig del 2012

Poesia en les il·lustracions de Joanna Concejo


Les il·lustracions de Joanna Concejo destaquen per la seua poesia. Cada una d'elles ens transmeten unes sensacions que no ens deixen indiferents. Són especialment suggeridores. Els detalls, moltes vegades tan sols dibuixats, ens submergeixen en un món oníric que acaba apoderant-se del nostre subconscient.

Belles, originals, sensibles... ens agraden molt. Us recomanem els llibres que té publicats al nostre país (en agradaria que se'n publicaren més, que es traduïren)

-Arturo Abad / Joanna Concejo. Zimbo. Editorial OQO

-Antom Fortes / Joanna Concejo. Humo. Editorial OQO

-Paloma Sánchez Martínez / Joanna Concejo. Cuando no encuentras tu casa. Editorial OQO

















dimecres, 8 de desembre del 2010

Taller de corazones: artesania per al "mal d'amors" / Taller de corazones: artesanía para el "mal de amores"


Taller de corazones és un llibre que ens ha encantat, tant per l'original història que narra -Arturo Abad és l'escriptor- com per les magnífiques il·lustracions de Gabriel Pacheco. El llibre està editat per OQO.

Matías és un artesà que al seu obrador repara cors de tot tipus. Però, a més a més, Matías va fent cada any, en secret, una sèrie de cors meravellosos per a regalar-li en primavera a Beatriz. Este amor secret  per part de Matías no té la seua equivalència en l'estimada. Un bon dia Matías se n'adona que quasi li batega el seu propi cor, i és que en cadascun dels cors que li ha fet a Beatriz ha ficat un troçet del seu cor. Aleshores... i no us contem res més, tan sols dir-vos que la pròpia vida de Matías perilla. Es salvarà? Reaccionarà al final Beatriz? Hi tindrà un final feliç? Triomfarà l'amor? Qui serà capaç de refer el cor de Matías?

El llibre és tot un cant a l'amor i als sentiments on "el mal de cor" / mal d'amor" és l'autèntic protagonista. I es que l'amor és generós i ens fa capaços de tenir una capacitat de sacrifici que no coneix límits. Els colors blau i roig, predominants en les excel·lents il·lustracions de Gabriel Pacheco, fan referència al cor -com a orgue corporal- i a les venes. Un llibre il·lustrat molt poètic.

Un llibre especial per a regalar aquests Nadals. Tan sols ens agradaria que la tipografia utilitzada destacara un poc més sobre la il·lustració, doncs de vegades llegir el text es fa un poc complicat.



dijous, 4 de novembre del 2010

Las manoplas de Caperucita: nou llibre amb una versió molt original


Versions de la Caputxeta Roja hi ha un grapat, i versions il·lustrades, precioses i molt originals, encara més, com podeu veure en aquest blog. Però hui us portem una nova versió, ben diferent, d'un llibre que acaba d'editar OQO amb el títol Las manoplas de Caperucita, d'Inés Almagro amb unes fantàstiques il·lustracions de Mikel Mardones.

En aquest cas l'originalitat radica en que la Caputxeta es fica a la par del lector o lectora. Ambdós saben el conte, però és que aquesta vegada no transcorre d'una forma gens habitual i això desconcerta al lector i a la pròpia protagonista. I l'originalitat de la il·lustració es basa en que Mikel Mardones enriqueix tant la part iconogràfica que hi fica una història paral·lela, el que invita a altres lectures.

Un llibre molt recomanable, d'aquest que cal ja començar a prendre nota per a regalar aquests nadals.



dimarts, 20 d’abril del 2010

Cuando no encuentras tu casa, un llibre amb fantàstiques il·lustracions de Joanna Concejo




A veces te pierdes en la noche
y no encuentras tu casa.
Por un bosque desconocido
caminas sin rumbo.


En Cuando no encuentras tu casa, un nou àlbum il·lustrat de la Colecció O de OQO editora, Paloma Sánchez Ibarzábal té la gràcia de girar la seua mirada cap als contes tradicionals, però d'una manera molt personal i pròpia, nova i transgressora. Per exemple, la narració comença d'una manera molt clàssica dins dels contes: algú es perd en el bosc -xiquet o xiqueta?-, per la nit... quina por! Però a partir d'aquest moment la narració pren un vol molt original.

El text fuig dels escenaris realistes, endinsant-se pel lloc insòlits i onírics. El camí va convertint-se en un laberint o espiral, cada vegada més i més fantàstic i en el que la sortida cada vegada està més llunyana.

Aquest ambient és el que capta i reflexa a la perfecció Joanna Concejo; perque sembla que els paisatges que apareixen no pertanyen al món real, sino al món dels somnis. Van passetjant les imatges i sempre ens sorprenen al passar pàgina. La poesia il·lustrativa acompanya a la perfecció la prosa rítmica de Paloma. Si bé l'editorial ha classificat aquest llibre per als prelectors, pensem que la pròpia complexita de les il·lustracions fa que per tal de poder-les gaudir amb més intenssitat nosaltres el recomanem per a lectors més adults.

Un d'aquests llibres que cal tenir en compte per a regalar el proper Dia del Llibre.

dimecres, 14 d’abril del 2010

Sopa de nada: àlbum il·lustrat de Darabuc i Rashin Kheirieh




Us sembla bé s'hi fiquem mans a la cuina? Elaborar una bona sopa amb paraules i colors? Això és el que han fet Darabuc i Rashin Kheiriyeh, amb foc lent, remenant-ho suaument i ha sortit Sopa de nada, un d'aquest llibres que cal tenir en compte a l'hora de comprar en el proper Dia del Llibre. El llibre està publicat per OQO.

Darabuc -Gonzalo García, bon amic i poeta- ha recuperat d'una manera molt encertada un conte popular, Sopa de pedra / Sopa de piedra, que és universal i, com és normal en aquest tipus de contes, amb moltes variacions locals. Gonzalo té l'encant de reelaborar el conte, com un bon cuiner de l'escriptura, i servir-nos un nou plat amb sabor tradicional, tot amanit amb pinzellades d'humor.

Els seus protagonistes, María Zorruna -rabosa- i Juan Gato -gat-, apleguen a les portes d'un gran palau demanant menjar. Però es troben davant de Juan Rata, l'amo del palau, que es nega a donar-los res. Aleshores els dos murris li proposen cuinar una sopa que serà tota una delícia, una sopa de res.

I van ficant-se els ingredients, que van repetint-se com en un reguitzell que li dona molt de ritme i joc a la lectura. Com també ho fan la mesura dels versos i les fórmules que van repetint-se de principi a fi.

Les il·lustracions, de Rashin Kheiriye, són molt divertides i sorprenents. Els dos personatges principals semblen mafiosos, incloent el tòpic de portar les ulleres negres. Tenen tot el semblant d'autèntics "caradures", però amb barret de cuiner i davantal, un look molt modern que donen vida i humor a la narració.

Un àlbum il·lustrat magnífic, divertit i amb molta molla que ens ajuda a comprendre el valor de ser solidaris i compartir.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...