Sona la flauta, tristement, acompanyant la desesperada solitud.
(il·lustració d'Emilia Dziubak)
L'artista Galya Popova té una sèrie de pintures molt interessants en les que les protagonistes expressen amb llenguatge de signes, en diferents idiomes,la paraula felicitat. Una paraula preciosa que amb les mans sembla volar a tots els cors.
Comunicant, transmetent.
L'alegria és contagiosa i no podem de deixar de somriure miran aquestes àvies tan contentes. El pas del temps ens aporta una manera de veure el nostre voltant amb una perspectiva diferent, més calmada, donant-li tan sols importància a allò que en té.
Dones sonrient, devanides del que són i cóm són. Unes precioses i simpàtiques il·lustracions de Granny, Yami-Yami.
Geneviève Daël té tota una sèrie de pintures que tenen per protagonistes a les dones i a l'espai. Interiorisme. Espais interiors, íntims. La casa, la llar, com a espai femení. Solitud. La dona es transforma, com un moble més de la casa. Interiorisme en l'ànima. Solitud. Un ocell dins d'una gàbia.
Dones solitàries que recorren les grans habitacions de la casa com si fossin fantasmes. Imatges suggerents que ens inviten a reflexionar. Imatges que quasi ens obliguen a deixar de ser simples espectadors, obrir-les la porta i empentar-les suaument a que surten a l'exterior, abandonant la solitud i acompanyar-les en el seu bonic cap a la comunicació i la companyia.
Fantàstiques!
Al pas dels anys s'acumula molta bellesa interior i exterior.
La bellesa de la vellesa.
Serenitat...
(il·lustració de Gillian Eilidh O’Mara)
De vegades, per ser feliços, tan sols necessitem
un poc de temps, un xocolate calent i la lectura d'un poema,
tot gronxant-se en una vesprada de tardor
ben abrigades.
(il·lustració de Чистотина Евгения Александровна -
De vegades se'ns trenca el cor:
un desamor, una pèrdua, una injustícia...
Amb molta cura podem cosir-lo i recuperar
el seu alegre alegre batec.
(il·lustració de Valentina Salvatico)
De pressa, de pressa, corre, ràpid, que no apleguem...
cap ací, cap allà, sempre anem a tota velocitat i açò no ens deixa
gaudir de la pròpia vida que surt al nostre pas.
Què tal si fem una paradeta i mirem al nostre voltant?
(il·lustració de Julie Mellan)
Crec que estic veient uns humans a l'habitació!
-Què por!, diuen els fantasmes.
(il·lustració de Mina Kawai)