Cada dia estan més de moda el microrrelats, tal vegada perquè estem vivint en un món on tothom va amb presses, amb molt poc temps i són fàcils de llegir. Personalment trobe que aquest és un gènere literari que comporta molta dificultat per a l'escriptor. No és senzill dir molt en molt poc. Però la gent més jove, acostumada a escriure digitalment i comunicar-se amb poques paraules, troben aquests que aquests tipus de textos tenen molta proximitat al seu propi llenguatge (malgrat que de vegades la única versemblança és la brevetat del text).
Així, cal aprofitar tot tipus d'empatia textual i gràfica per fomentar la lectura entre els joves. Us donem un exemple concret: Seísmos. Cuentos de seis palabras, de Javier Puche amb unes fantàstiques il·lustracions de Riki Blanco i que publica Thule. Amb sols 6 paraules Javier Puche es capaç d'afirmar, suggerir, diagnosticar, explicar, reflexionar... molt, molt difícil. Imagineu-se, a més, la dificultat per il·lustrar aquests "pessics" de literatura... doncs Riki Blanco ha aconseguit guardar el difícil equilibri entre la narrativa i l'evocació, entre allò que es conta i allò que es calla. En blanc i negre, molt impactant.
Le aburre al muerto la eternidad.
Un llibre molt interessant per tal de fer breus lectures i relectures, moltes relectures. Un llibre que no ens deixa indiferents. Us fiquem un tastet (punxeu damunt la imatge per veure-la més gran i llegir el text):
Boniface Ofogo / Elisa Arguilé. 
John Marsden / Shaun Tan. 
