Sembla que pensar amb els monstres ens fa submergir-se en els malsons, en la por, en tot allò que la nostra ment té arrelat com horrorós. Des dels contes que de menuts en han contat, passant per tot el bagatge fílmic, incloent l'amplia i variada mitologia que coneixem, fins la realitat més brutal i monstruosa dels noticiaris tot ens porta a que el pèls se'ns ericen i el cor se'ns encongeix.
Monstres... Però després de veure els monstres de Dan May res serà el mateix. Aquest gran il·lustrador ha dotat als monstres d'una sensibilitat i tendresa tal que no podem deixar de tenir una empatia total amb aquests éssers tan horripilants. Cadascun d'ells mostra un sentiment de solitud, tendresa, recerca d'amistat, desempar, tristor... que fa que els estimem. És curiós i difícil d'aconseguir!
Felicitem a Dan May per tot aquest nou món mitològic monstruós i per la gran qualitat de les il·lustracions.
2 comentaris:
FAN-TAS-TI-COS!!! Una maravilla de ternura. Consuelo Mas :)))
A mi me parece increible conseguir transmitir tanta ternura desde la deformidad del monstruo.
Gracias por dejar tu comentario, Consuelo.
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada