Comencem el curs i està sempre la il·lusió de traçar noves línies en la llibreta de la nostra vida. No sabem quin serà el resultat, però els inicis sempre són esperançadors. La curiositat de conèixer ens fa avançar i ser millors. Hem aprofitat les il·lustracions de Luis Silva, del seu llibre O senhor das palavras, per a traçar metafòricament la singladura d'aquest nou curs acadèmic que estrenem.
Tot és joc, il·lusió, entrenament... però també és necessari els temps de treball,
de silenci, d'estudi diari.
de silenci, d'estudi diari.
Caminem, pas a pas, avancem amb la llum de la saviesa.
La pàgina va omplint-se.
La pàgina va omplint-se.
De vegades anem poc a poc, s'aturem, sembla que no avancem.
D'altres... anem sobre rodes, de pressa.
D'altres... anem sobre rodes, de pressa.
Tenim tot un any per escriure aquest nou llibre.
Els resultat depenen del nostre esforç i dedicació,
de la nostra il·lusió per avançar.
Ara són una incògnita que resoldrem
amb un positiu signe d'exclamació.
Els resultat depenen del nostre esforç i dedicació,
de la nostra il·lusió per avançar.
Ara són una incògnita que resoldrem
amb un positiu signe d'exclamació.
Us desitgem un molt bon i interessant curs, als mestres i alumnes!
7 comentaris:
Excel·lents il·lustracions.
moltes gràcies amiga Sàlvia!
Tomàs, la veritat és que aquest il·lustrador té una obra amb molta qualitat. Aquesta sols és una mostra.
Bon cap de setmana i besadetes.
Molt, molt, molt bon curs, Eva. Des d'ara estarem més en contacte.
Besadetes carregades d'il·lusió
Boniques il.lustracions i un enfilall de realitats escolars.
Bon curs per tothom i especialment per tu.
Molt maques, m'agraden molt!!
És molt interesant aquest blog!
Jo començo ha inflitar-me en el món de la il·lustració infantil! aviam aquest any, amb mil idees per fer!
i un nou curs per començar!! Ànims!!
Podeu pasar-vos per el meu i opinar el que volgueu i seguir-me:
https://perfumdepintura.blogspot.com
pero que bello!
realmente bello....
esa infinita capacidad de demostrar-nos que la ilustración va más allá siempre.... de la imaginación, de los cuerpos y sobre lo que versa......
Pies caligrafiados, qué mejor verdad....
(algún día te enviaré las mías para que comentemos)
Un abrazo caligrafiado entonces...
tu amiga desde Chile.
Publica un comentari a l'entrada