Pablo Guzmán
converteix als espectadors de l'art en protagonistes dels propis
quadres. Tots joves, tots d'esquena, anònims. Per la postura de cadascú
podem deduir una abstracció molt forta de la creació sobre la mirada,
invisible però que és palpa. Una oda a l'art actual. Molt interessant.
2 comentaris:
Posturas totalmente reconocibles. Me encanta.
Me alegra que te guste, Doloretes. A mi me parecen muy originales, sobre todo por la actitud de los espectadores y, más aún, por su juventud.
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada