Si hi ha una flor típica de la primavera aquesta és la rosella. Els camps de roselles semblen catifes roges que li donen esplendorositat a la natura. Cada vegada se'n veuen menys: els insecticides i tots els productes químics que es fiquen al camp estan fent-les desaparèixer.
Abans d'acabar aquest equinocci volem rendir-li un homenatge, més que merescut, a aquesta senzilla i bonica flor: la rosella.
Il·lustració d'Alexandre Lamotte
Il·lustració de Jettie Rosenboon
Il·lustració d'Irisz Agocs
Il·lustració d'Ingrid Mann-Willis
Il·lustració de Midori Yamada
Il·lustració d'Agnes Keszeg
Il·lustració d'Ann Marshall
Il·lustració de Christina Tsevis
Il·lustració de Cocci Lune
8 comentaris:
quins gallarets més encisadors! aquesta flor amb mil nomenclatures és la reina de l'arribada de l'estiu.
M'encanta Sàlvia!!
M'encanten las ilustracions de les roselles,t'ho diu la amapola roja son molt boniques, un beset.
Preciosas, Salvia.
Gracias por este ratico.
Ana Nebreda
Buenos días, Sàlvia:
Esta mañana, en mi paseo matinal por el campo de internet, estaba buscando amapolas y me he encontrado esta preciosidad de blog.
¡Qué bonito todo!
¡Enhorabuena y gracias!
Saludos.
Passejar entre aquestes flors -malgrat ser virtuals- es encisador. Bon estiu Eva.
No m'estranya que t'encanten "Amapola Roja". A mi també i cada vegada se'n veuen menys ;(
Besadetes
Me alegro que te gusten, Ana. Supongo que ya estarás con tus más que merecidas vacaciones.
Un abrazo soleado (con bronceador, por supuesto y muy buena lectura)
Vaya, Gelu, me alegro que te hayas tropezado por este caminito ilustrado. Desde ahora será todo un placer compartir paseo contigo.
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada