Hi ha determinats tipus d'art al que els xiquets i xiquetes no solen accedir, perquè habitualment els adults els ho impedim. Per què? Tal vegada siga perquè el mateixos adults no el comprenem -per falta de formació?- i, aleshores, el rebutgem. Pensem que si nosaltres no podem entendre'l no ho podran fer ells? D'alguna manera al no deixar-los accedir estem repetint esquemes, doncs ells tampoc gaudiran d'ell i acabarant ignorant-ho. Des de l'art més realista a l'art abstracte hi ha moltes corrents i tendències i cal anar coneixent-les, després cadascú tindrà els seus gustos.
El món dels colors és molt bonic per als xiquets, molt atraient. Devem aprofitar-ho per a començar a comunicar-se amb ells, expressar-se amb la seua simbologia, narrar amb les seues taques. Podem agafar com exemple aquestes pintures de Vladimir Kryloff: què ens diu cada quadre? Quina història trobem? Per què ens agrada o no ens agrada? Cóm podem expressar un sentiment, una emoció, una sensació sols amb els colors?
Introduïm en la formació artística dels xiquetes i xiquets nous esquemes, noves sensibilitats; ampliem la seua formació estètica.
Per cert, i ara centrant-se abs aquestes imatges, són bellíssimes. Què us sembla?
1 comentari:
Les trobo divines! justament arriben en un moment en què estic treballant els colors freds i els colors càlids amb els alumnes. El proper dia de visual i plàstica els les passo!
Gràcies Sàlvia!
Publica un comentari a l'entrada