Alan Feltus ens mostra en les seues pintures treballant de manera intuïtiva, una coreografia de figures en relacions enigmàtiques, sense fer referència a models vius ni a conceptes preconcebuts i idees compositives. Hi trobem un silenci en els seus quadres, evitant significats concrets. Quan els mirem ens crea una certa sensació de relació difícil: equilibri i inseguretat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada