És molt curiosa la paradoxa que s'estableix en les il·lustracions de Naomi Okubo: per una banda veiem una eclosió de color i un abigarrament en l'espai que ens transmet molta vitalitat i alegria, per altra banda no veiem el rostre de les dones, el que ens fa pensar en ganes d'un anonimat o tenir alguna cosa que amagar.
Molta bellesa i un barroquisme acolorit que ens encanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada