L'humor anglès té unes connotacions especials, també en la literatura infantil. No sé on tinc el cap /Con la cabeza en otra parte, d'André Bouchard, amb il·lustracions de Quentin Blake, editat per Combel és una narració esborrajada amb molt d'humor i gran crítica.
Ens conta què succeeix quan un bon dia, en una família, el pare perd el cap. Si, si, no és que el perd metafòricament, el perd físicament. Clar, sense cap anava a empentollades per tot arreu. Funciona de manera automàtica, sense tenir consciència de la realitat ni voluntat pròpia.
La mare i els dos filles busquen el cap, però no el troben. La mare es culpa de la pèrdua i, aleshores, pensa que la resta de gent també la culparan (quin tipus d'esposa és que perd fins i tot el cap de l'home?). Per tal de dissimular els xiquets fan un cap de paper maché i li pinten la cara. Ningú se n'adona de que el cap és falç.
Però tenir un pare així té les seues avantatges (no bonega, fa tot el que se li mana, no ronca...) i els seus inconvenients (no manifesta cap emoció, no besa, no te cap iniciativa pròpia...). És millor el pare en cap o sense cap? No us desvetllem el final.
Tot el llibre és una forta crítica a tots els pares tan preocupats per la feina que, inclòs en casa i amb la seua família, tenen el cap en una altra part, el perden. És molt divertit i les il·lustracions de Quentin Blake són fantàstiques, rodones, fent-nos esclatar moltes vegades una gran rialla.
Un llibre fantàstic! Una bona reflexió per als adults... compartir el temps i els sentiments en la família és molt important i de vegades... ho oblidem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada